Introducció

Virtualització és el terme utilitzat per a oferir abstraccions dels recursos d'un sistema informàtic. Un hipervisor és el terme referit a la capa de programari que oferix aquesta virtualització. Aquesta capa de programari (juntament amb els mecanismes maquinari) permeten executar diversos sistemes operatius en un únic computador de forma totalment transparent.

Aquesta independència es refereix a la capacitat d'aïllar temporal i espacialment cadascun dels sistemes operatius denominats particions o dominis. La virtualització dels sistemes informàtics en general està tenint un gran impacte en la tecnologia dels computadors. La possibilitat d'executar diferents sistemes operatius sobre un mateix computador aporta uns grans avantatges al dissenyar i implantar nous servidors en grans sistemes permetent una independència dels sistemes operatius del maquinari i una gestió més eficient dels recursos del sistema. Existeixen diferents solucions comercials per a sistemes de proposit general (Xen, Vmware, etc.). Amb l'increment de les prestacions dels processadors embarcats, la possibilitat d'executar diferents sistemes operatius de temps real en un únic processador va a tenir un fort impacte en els propers anys en els sectors que requereixen aplicacions crítiques. Aquest impacte es basa en:

• A l'augment de la potència dels processadors, la possibilitat d'introduir més funcionalitats en el sistema es planteja en termes de:
  • Augmentar els serveis dels programes amb l'increment de complexitat del programari desenvolupat i decrement de la capacitat de certificació d'aquest.
  • Particionar el sistema en diversos sistemes operatius + aplicacions (particions) que conjuntament ofereixen els serveis però que cadascun de forma independent segueix sent de grandària reduïda i que les parts crítiques siguin certificables. En aquest entorn poden coexistir particions que tinguin un alt nivell de criticidad i seguretat requerint ser certificables juntament amb unes altres que no sigui necessario. En sistemes de temps real crític la segona opció és la més adequada
• El fort desenvolupament dels sistemes ambarcats en els últims anys ha fet que estan presents en la majoria de les nostres activitats. Les grans possibilitats d'interconnexió els fa vulnerables en molts aspectes relacionats amb la seguretat i confiabilidad. El disposar de particions crítiques amb un alt nivell de seguretat juntament amb unes altres que poden oferir menys seguretat al ser menys crítiques és un avantatge clar de la virtulización.